Candidatura d'Unitat Popular

Cerdanyola del Vallès

En Roger arriba a casa després de dos anys empresonat a Irlanda del Nord

ENTREVISTA «Una de les primeres coses que m'ha sobtat és la pobresa que he trobat a la meva vila»

Roger Jorro, l'independentista català i periodista que restava empresonat a Irlanda del Nord des de l'agost del 2010 ha arribat avui a l'aeroport del Prat i ha estat posat en llibertat. Un gruix d'amics i familiars, especialment de Cerdanyola i Ripollet, s'han desplaçat fins al Prat per oferir la desitjada benvinguda.

En Roger ha arribat emmanillat fins l'aeroport del Prat, on després d'uns tràmits burocràtics ha estat posat en llibertat i s'ha pogut reunir amb la família i amics.

Aquest periodista veí de Cerdanyola del Vallès va ser posat en cerca i captura i empresonat fa dos anys després d'uns avalots de protesta que hi va haver a les marxes orangistes a Ardoyne, Belfast. En concret, l'independentista català va ser jutjat sota l'acusació d'haver llençat un bloc de formigó contra un agent de policia que carregava durant els avalots de protesta contra les marxes unionistes.

El 4 de juliol del 2011 Jorro i catorze independentistes irlandesos van ser jutjats per aquests fets. Durant el judici es va posar de manifest que la prova incriminatòria, una fotografia publicada a un diari sensacionalista i un vídeo en què apareixia l'independentista català amb la cara descoberta, no demostrava que l'objecte llençat tingués la intencionalitat de ferir el policia, ja que des del lloc on es trobava dalt d'un edifici no els podia veure.

Al bloc 'Locked Up: Blog d'un activista català empresonat a Irlanda, un compte enrere a la llibertat', el cerdanyolenc hi ha publicat reflexions i denúncies sobre la seva situació.

En aquest sentit, a l'entrevista que va concedir a Llibertat.cat el passat mes de gener, Jorro va denunciar les irregularitats del judici i la criminalització contra ell que va prevaldre durant tot el procés. El jove sostenia que 'molts dels acusats vam ser caps de turc' i criticava la situació dels centres penitenciaris del nord d'Irlanda, que qualificava de 'presons de guerra' i afirmava que 'són encara un reducte de l'extrema dreta filobritànica'.