Al Vallès Occidental estem casi dos punts per sota de la mitjana de Catalunya quant a llits hospitalaris. Aquesta circumstància provoca demores inacceptables en les intervencions quirúrgiques, així com manca de llits suficients per als ingressos urgents.
És per aquest motiu que està totalment justificada la reivindicació de l'hospital, que ja ve de lluny. Remuntant-nos als últims anys recordarem la campanya popular de recollida de signatures i la seva posterior presentació davant la Conselleria, obrint així les primeres converses amb l'anterior Conseller Sr. Rius. Amb el canvi de govern a la Generalitat la nova Consellera, Sra. Geli, va optar en primera instància per ignorar la reivindicació, declarant a principis del 2004 a Terrassa que no era necessària la construcció de cap nou hospital a la comarca. Posteriorment va rectificar davant les protestes populars i la petició dels Alcaldes de Cerdanyola, Montcada i Ripollet, que proposaven un hospital lleuger sense llits. El juliol del 2005, durant la presentació del pla de xoc del Vallès, la Consellera Geli va anunciar que el nou hospital es construiria finalment en terrenys de la Mancomunitat quan aquesta cedís els terrenys, un tràmit que podria allargar-se fins a sis mesos, però amb el compromís que ambdues administracions anirien treballant el projecte en parallel. Això permetria que a principis del 2006 es pogués posar la primera pedra del nou hospital.
A dia d'avui els terrenys no han estat encara posats a disposició de la Conselleria, ni aquesta està complint amb el que va prometre. Sorprenentment, ara ningú és capaç de posar data concreta al començament de les obres, ni sembla esta clar qui i com abordarà el finançament i posterior gestió de l'equipament sanitari.
Des de la Coordinadora per la Sanitat Pública de Barberà, Cerdanyola, Montcada i Ripollet exigim la construcció immediata d'un hospital de titularitat i gestió públiques i de qualitat, amb la participació transparent, representativa i vinculant de ciutadans i usuaris. També exigim la implantació del necessari transport, públic i adaptat per a persones de mobilitat reduïda, que connecti l'equipament amb les localitats que el tindran com a referència.
Per tot això convoquem a tots els veïns i veïnes de Barberà, Cerdanyola, Montcada i Ripollet el proper 10 de JULIOL de 2008 A LES 19:30 HORES A L'ESTACIÓ DE RENFE de MONTCADA I REIXAC - MANRESA per realitzar una marxa pels carrers de Montcada fins l'Ajuntament d'aquesta vila, com a forma de reclamar que es compleixin els compromisos.
Alhora, és imprescindible que s'inverteixi més i millor, que s'augmentin els llits hospitalaris i es posi fi a les deficients condicions laborals del personal sanitari que, entre d'altres qüestions, provoca un dèficit de metges de família, ja que aquests han de buscar a altres països europeus les condicions de treball que aquí se'ls neguen. Per acabar-ho de rematar, la Consellera Geli proposa com a solució la contractació de facultatius forans amb titulacions no homologades.
Cal fer menció al Decret de territorialització de la Sanitat i la creació de Governs Territorials de Salut, aprovat d'amagat i pràcticament sense debat, fet que ens presenta un escenari desolador per a la sanitat pública a Catalunya. Sembla que la majoria del Parlament hi està conforme, no havent-s'hi oposat al mateix, així com la majoria d'alcaldes que creuen que podran participar en les decisions sanitàries. Això podria ser així en funció dels estatuts amb els que es doti el propi consorci. Sembla doncs que l'expectativa, a priori, es converteix en un autèntic acte de fe.
|
