Aquest any, la diada mundial del treball ve marcada a foc i fum per una conflictivitat social cada vegada més accentuada. La crisi sistèmica del capitalisme actual ha exposat les contradiccions inherents d'un sistema que prioritza el benefici d'uns pocs davant les necessitats de la majoria, el poble treballador. Ara, els gestors polítics del capitalisme, amb el PP i CiU al capdavant, volen acabar amb les poques engrunes de benestar generades gràcies a dècades de lluita política, social i sindical. Precaritzen els nostres treballs, retallen en despesa pública, privatitzen la sanitat i educació pública, i externalitzen els serveis socials. Li diuen retallades i no ho són; són privatitzacions per generar benefici econòmic on abans hi havia serveis socials. És una confrontació irresoluble entre els seus guanys i les nostres necessitats; és la lluita de classes

 Però si bé les condicions de vida estan empitjorant per la immensa majoria, també està creixent la presa de consciència de cada vegada més gent que es desperten del llarg somni embrutidor de la propaganda capitalista. Cada dia que passa més gent s'adona que el sistema capitalista, amb tots els seus mecanismes de propaganda, alienació i coerció ens han venut una mentida; ja sabem com acaba eixe conte de fades de la bonança econòmica sense final, de la segona residència i la de passar la VISA per marxar de vacances.

Als Països Catalans la gent ha perdut la por, la gent ha dit que ja n'hi ha prou d'empassar i callar!

Estudiants, treballadores, aturades, jubilades, totes comencen a reclamar el que és seu, el que és de totes; justícia, benestar, serveis socials, democràcia, treball digne! Els exemples d'aquesta dignitat han donat la volta al món; ehls estudiants de València, Barcelona o Girona. Les milers i milers de treballadores, que en un exemple de combativitat i lluita van aturar durant 24 hores les principals industries del país el 29 de Març.

El poble treballador comença a moure's, i els governants es treuen la careta: violència policíaca, detencions arbitràries, presons preventives, i ja fins i tot parlen de modificar la llei de vagues! Davant la conscienciació i mobilització tan sols poden respondre amb porra i presó. Però el capitalisme és un tigre de paper que amaga la seua feblesa i por rere la violència. I ens temen. Les properes setmanes hi hauran nous actes i mobilitzacions, i rés podran fer per què isquem al carrer a lluitar contra les seues polítiques privatitzadores.

Ara, més que mai, necessitem de la unitat de classe i de la solidaritat per combatre les cada vegada més accentuades polítiques repressives i anti-populars dels governs titella. La burgesia espanyola, seguint els mandats d'institucions antidemocràtiques com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, la Unió Europea, i la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials, han emprès una batalla per enfonsar-nos definitivament en la precarietat i la submissió, i només ens podrem desfer d'aquesta dictadura capitalista amb la nostra lluita i compromís.

Per tot això, i per què tenim al davant el major repte polític dels darrers 30 anys, la CUP anima a totes les treballadores dels Països Catalans a sumar-se a la lluita dins les organitzacions de l'esquerra independentista, entre d'elles la nostra organització, per què totes som necessàries en la lluita pels nostres drets nacionals, socials i laborals.

Ni Retallades, ni Dictadura del Capital!
Independència i Socialisme!

Aquest dimarts 1 de maig els treballadors dels Països Catalans i de tot el món estan cridats a sortir al carrer per defensar els drets laborals i la sobirania nacional i econòmica i rebutjar les retallades i la crisi capitalista.

Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors es va establir al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889 en homenatge als Màrtirs de Chicago ja que la vaga era l'instrument que feia servir cada 1 de maig per forçar la patronal i els estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores. Una diada doncs que reivindica la necessitat de la protesta i reclamacions obreres en defensa dels drets laborals.

La Intersindical-CSC i la COS, juntes per primer cop

Una de les novetats destacades d'aquest any és la convocatòria conjunta, per primer cop, de dos dels sindicats nacionals i de classe catalans: la Intersindical-CSC i la Coordinadora Obrera Sindical.

En aquest sentit, han elaborat un manifest conjunt en què rebutgen les retallades i la dictadura del capital i exigeixen sobirania econòmica perquè és 'la capacitat de decidir democràticament l’ordenació que necessitem per garantir un model econòmic sòlid basat en l’economia productiva'. Alhora remarquen que la sobirania econòmica ha d’anar acompanyada d’un Marc de Relacions Laborals dels Països Catalans 'que garanteixi els drets laborals, unes condicions de treball dignes i dignifiqui els nostres salaris i pensions'.

En aquest sentit, reclamen la plena sobirania nacional i econòmica i remarquen que 'el deute que l’Estat es nega a pagar a la Generalitat posa de manifest la incapacitat per decidir en matèria econòmica que perpetua la dependència d’un Estat que no compleix'. A més, els recents canvis de governs elegits democràticament a Grècia, Itàlia i Portugal per tecnòcrates pròxims al BM i l’FMI posen de relleu, segons els sindicats catalans, 'que sense sobirania econòmica tampoc existeix la sobirania política'.

Necessitat d'un estat propi

D'aquesta manera, insisteixen que als Països Catalans les conseqüències de la submissió a les polítiques capitalistes es veuen agreujades per la falta d’un estat propi 'que ens permeti adoptar mesures per fer-hi front'. 'Patim un espoli fiscal que no ens permet aplicar polítiques socials avançades i una política centralista que prioritza les grans infraestructures i la connexió amb Madrid per sobre infraestructures sostenibles que afavoreixin l’equilibri territorial i la vertebració econòmica del País', sentencien.

COS: Construïm la Unitat Popular

En un altre manifest, la COS aposta per construir la Unitat Popular contra les retallades i la reforma laboral davant d'una diada 'marcada a foc i fum per una conflictivitat social cada vegada més accentuada'. El sindicat anima a sortir al carrer l'1 de maig perquè 'ara més que mai necessitem de la unitat de classe i de la solidaritat per combatre les cada vegada més accentuades polítiques repressives i antipopulars dels governs titella'. També contra les retallades: 'Li diuen retallades i no ho són; són privatitzacions per generar benefici econòmic on abans hi havia serveis socials. És una confrontació irresoluble entre els seus guanys i les nostres necessitats; és la lluita de classes'.

Les organitzacions de l'Esquerra Independentista criden a secundar les mobilitzacions amb els sindicats nacionals. Maulets, Endavant, CAJEI i SEPC signen el cartell de la COS, mentre que l'MDT fa una crida a participar en les convocatòries de la COS, la I-CSC, la IAC i la I-Valenciana en la línia d'enfortir el sindicalisme nacional i de classe.

Principals convocatòries pel 1r de Maig de 2012 arreu dels Països Catalans:

Barcelona 12.00h Plaça Universitat
  17.30h Plaça Universitat

Perpinyà 10.00 h Plaça de Catalunya

València 11.30h Plaça Sant Agustí

Palma 12.00h Plaça Porta Pintada

Girona 18.00h Rambla de Girona

Castelló 11.00h Plaça Maria Agustina

Tarragona 11.00h Plaça Imperial Tarraco

Lleida 12.00h Plaça del Treball

Vinaròs 12.00h Plaça Ajuntament

També hi haurà convocatòries, concentracions i actes diversos a Gandia, Alacant, Alcàsser, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Sabadell, Mataró, Montblanc, València, Vic, etc.

10 raons per sortir al carrer

1. Per la defensa dels drets socials i laborals: Perquè els nostres drets no es negocien, s'exerceixen i es defensen. Diem no a la reforma laboral i sí a les polítiques actives d'ocupació reals i de qualitat.

2. Per la defensa dels drets nacionals: demanem la plena sobirania nacional i econòmica. Prou d'espolis i d'intervencions alienes.

3. Contra la dictadura del capital: els governs febles i mancats de lideratge es sotmeten a la dictadura dels mercats i són incapaços de sortir-se'n.

4. Contra les retallades: Per mantenir l'estat del benestar i uns serveis públics de qualitat. L'educació i la sanitat són drets i no negocis.

5. Perquè la crisi l'ha de pagar qui l'ha provocat: bancs i mercats han d'assumir les seves responsabilitats i així mateix els polítics que han permès aquesta situació.

6. Per un sindicalisme combatiu, nacional i alternatiu al sindicalisme pactista amb el sistema que només es preocupa de les seves prebendes.

7. Per una redistribució de la riquesa: contra l'espoli fiscal de les rendes del treball demanem una major contribució de les rendes del capital.

8. Per un sistema més just i sostenible: el capitalisme neoliberal només ha portat més pobresa per a molts alhora que només uns pocs s'han enriquit moltíssim.

9. Perquè la lluita, la confrontació i la mobilització són l'únic camí per canviar les coses. L'1 de maig fem sentir la nostra veu.

10. Perquè tenim un deure històric: hem de defensar el que ha costat tants anys de lluita i sang. No pot ser que ara, uns quants cretins ens diguin que hem d'anar cap enrere.