Roger Jorro està empresonat al nord d'Irlanda des de l’agost del 2010, condemnat per participar en els avalots que es produeixen cada vegada que les marxes orangistes desfilen per les ciutats nord-irlandeses. Des de l’aïllament penitenciari, Jorro escriu pel bloc 'Locked up', on hi aboca reflexions crítiques i punyents sobre la realitat d'Irlanda, el Regne Unit, l’Europa Occidental i també els Països Catalans.

L'independentista va parlar per primer cop públicament del seu captiveri en una entrevista en exclusiva a Llibertat.cat.

Et trobes en una presó anglesa al nord d'Irlanda des fa més d’un any...

Efectivament, des de l'agost de 2010.

Fins ara el teu empresonament era poc conegut als Països Catalans. Per què?

Penso que és per dos motius. L'un, per la pròpia complexitat del cas, els càrrecs del qual van ballar ben bé fins al dia del judici. L'altre, per recomanació de l'equip legal, que fins al final del procés, el passat juliol, va mantenir una titànica negociació amb fiscalia i jutge. Calia prudència i deixar-los treballar.

Ets de Cerdanyola del Vallès i de jove ja havies format part de col·lectius populars i independentistes oi?

Correcte, de l'Esquerra Independentista. Amb tot, duia un grapat d'anys fora del Principat per motius laborals i acadèmics... Però sí, Cerdanyola és casa meva.

Has comptat amb el suport del teu entorn?

Han fet una feina colossal i els estic enormement agraït, sí.

Què et va dur a Belfast?

Era la segona vegada que m'hi establia, aquest cop per estudiar una de les llengües que es parlen aquí, l'anglès.

Com es van donar les circumstàncies que van portar al teu empresonament?

Vaig ser identificat en una protesta veïnal contrària a una marxa orangista, conjuntament amb 100 persones més. Vaig ser reclamat per les autoritats, presentant-me voluntàriament, i vaig ser imputat i processat. Des del passat agost de 2010 sóc a la presó. El judici va ser el proppassat mes de juliol i diverses persones vam rebre sentències contundents. Jo vaig rebre 4 anys.

Tu vivies les marxes orangistes com un espectacle agressiu i humiliant?

Crec que són desfilades agressives i sectàries que dinamiten la convivència, encara més quan ho fan per carrers o barris on no hi són precisament ben rebudes. I algunes ho fan per la raó de la força.

Per tant, el teu procés té un clar caràcter polític.

Cal no perdre de vista el context del cas: es tracta d'una asseguda pacífica que organitza el GARC (Greater Ardoyne Residents' Collective), una associació de veïnes. Els residents es queixaven que la marxa no fos negociada amb ells, abans de permetre-la. Només quan la protesta és assaltada violentament per agents antiavalots es desencadenen els aldarulls. Penso que el context del cas té un tarannà polític.

Un procés judicial arbitrari. Creus que buscaven un cap de turc, un escarment?

A la presó m'he topat amb nanos a qui la policia havia volgut imputar el càrrec que finalment estic pagant jo. Crec que al judici va quedar clar que no hi havia manera de demostrar qui havia llençat el roc que havia ferit una agent. Jo era allà i haig de pagar. Amb tot, durant el procés és evident que va prevaldre la criminalització, les figures jurídiques opaques i les garanties de molts acusats van ser erosionades per la pressió asfixiant d'una part de la premsa hostil.

Però tu ets un català que es trobava circumstancialment a Irlanda del Nord.

La nacionalitat va servir per inflamar encara més el cas. Des del principi, va prevaldre cercar sentències exemplaritzants i no respectar l'opinió dels veïns, que segueixen a dia d'avui reclamant diàleg. Crec que no m'equivoco si dic que molts dels acusats vam ser caps de turc.

Com són les presons angleses?

Les d'aquí el nord d'Irlanda són encara presons de guerra. La seguretat hi preval per sobre de tot. Malgrat el Procés de Pau, són encara un reducte de l'extrema dreta filobritànica.

Has rebut suport dels presos republicans, oi?

En tot moment i des del principi, sí.

Quins són els aspectes més negatius d’aquestes presons?

La situació dels presos republicans, que tornen a patir condicions vergonyoses. La situació és tan extrema que ens acostem a l'escenari de 1981, quan van morir 10 persones en vaga de fam.

Creus que podràs treure algun aspecte “positiu” d’aquest captiveri?

El valor humà d'alguns companys, especialment dels presos polítics.

És possible que t’extradeixin per fer-te complir la condemna a l’Estat espanyol?

Tinc obert un procés d'expulsió del país que es farà efectiu el proper més d'agost.

Com vius el procés de normalització i pacificació a Irlanda? Creus que té similituds amb el procés de pau iniciat al País Basc fa poc?

Catorze anys després de l'Acord de Pau, és interessant com a forani escoltar quin balanç en fan els irlandesos. S'ha avançat en alguns aspectes, però altres vies segueixen encallades. Hi ha certes similituds amb el procés democràtic que tot just comença al País Basc, sí. Crec que cal no oblidar que els nord-irlandesos van batallar i arrencar de Londres el reconeixement del seu dret a decidir, paràmetre del que crec no se n'ha parlat, al País Basc.

Has seguit els darrers esdeveniments polítics dels Països Catalans?

Tant com puc. Les companyes de l'Accent i La Directa m'han fet arribar les publicacions, i això hi ajuda. Segueixo amb interès les lluites endegades per defensar els drets laborals i socials, i m'engresca que l'Esquerra Independentista maduri, creixi numèricament i avanci. Des d'aquí vull fer arribar una cordial salutació als i les lectores de Llibertat.cat. Estic molt agraït per l'oportunitat d'explicar el cas.