Candidatura d'Unitat Popular

Cerdanyola del Vallès

Respostes


M. Jaumandreu - Posem per cas que, per desgràcia, una entitat bancària de la nostra ciutat hagués sofert un atac amb còctels molotov per part de desconeguts, o que l’objectiu hagués estat la seu d’algun partit polític. Estic del tot segur que, d’haver succeït, les autoritats haurien actuat amb celeritat per identificar els responsables i, si escau (i ens aquests casos, d’ençà la creació de la Llei antiterrorista, sempre escau) facilitar el seu trasllat a l’Audiència Nacional de Madrid per jutjar-los en aquest tribunal d’excepció.



 



A la nostra vila, per sort, que jo recordi no han succeït mai casos d’atacs amb explosius contra entitats financeres o partits polítics. Per contra, darrerament un centre social okupat autogestionat era atacat amb explosius per part d’un grup de feixistes. Cal recordar, a més, que aquest no ha estat el primer atac que ha patit la nostra vila per part d’individus com aquests. De fet, les agressions sistemàtiques contra tot tipus de persones van motivar que el nostre Ajuntament es declarés “Vila Antifeixista”. Però, de què ha servit? Ara que la violència feixista ha escalat un esglaó més en el seu ús de la força, ara que ja no són només pallisses nocturnes pels carrers de Cerdanyola sinó explosius, cal que aquesta declaració de “Vila Antifeixista” tingui més sentit que mai. Hauríem permès còctels molotov contra bancs, caixes d’estalvis o partits polítics? Hem de permetre-ho, vingui d’on vingui, sigui contra qui sigui? Jo crec que no, i que a més el tema exigeix respostes convincents. Què passaria si a hores d’ara haguéssim d’estar parlant de la pèrdua de vides humanes?



El control policial pot contribuir a pal·liar una de les formes de manifestar-se de l’activitat feixista a la nostra ciutat. En cap cas, però, serà suficient per acabar amb el feixisme a Cerdanyola. Cal abordar el problema amb major profunditat, i actuar amb força i resolució per tal d’evitar que aquests capítols es tornin a repetir. No cal recordar que el silenci és complicitat, i que caldrà fer veure clarament que a Cerdanyola cap atac feixista gaudirà d’impunitat. El nostre Ajuntament ha d’estar al capdavant de la lluita contra el feixisme, fent valer la seva declaració de “Vila Antifeixista”. Van ser centenars de milers les persones que van donar la vida per lluitar contra el feixisme. Ja que la llibertat no ens la van poder donar, almenys els devem la dignitat de la memòria.



 Extret de la revista TOT Cerdanyola