Una greu agressió, tan habituals al Vallès, que té similituds amb el cas del jove assassinat a Berga fa dos anys.
A Berga va ser assassinat un dels participants en l’organització de les festes alternatives de la Patum. Als agressors, nombrosos, els movia una rivalitat diguem-ne social, amb clars tints polítics, ja que van atacar i intimidar les persones que participaven a les festes per ser contràries als seus valors: els agressors s’identificaven per la marginalitat, el masclisme i l’espanyolisme, trets antagònics a les persones que participaven a la festa i que eren titllats pels agressors de catalufos, hippies, guarros o maricas. Alguns dels agressors havien estat condemnats reiteradament per diversos delictes i el que capitanejava el grup tenia una ordre d’allunyament. Però tant hi feia, per als responsables polítics i de la seguretat (i de la seguretat de les persones!) no era prioritari. Va caldre que la llumeta de l’alarma social saltés als mitjans, arran de la mort de Josep Maria Isanta i les ferides amb arma blanca contra altres persones, perquè es posessin alguns pegats.
Sincerament, crec que al poder i als seus subsidiaris gestors els importa un rave la seguretat de les persones, especialment la dels treballadors i treballadores. Em sembla que de la perpetuació d’una certa inseguretat fan la política del peix al cove.
L’única seguretat que compta és la seguretat i immobilitat dels seus interessos. Per aquesta raó el codi penal i altres reglamentacions, i l’opinió incontestable dels jutges, penalitzen tant algunes transgressions i tracten amb condescendència unes altres. Hi ha un grapat d’exemples que retraten aquesta arbitrarietat forjada des dels interessos de la classe dominant i de l’Estat: el 2004 un regidor del partit ultra Plataforma per Catalunya de Cervera va ruixar amb benzina i va intentar incendiar la mesquita del poble, i només va ser condemnat a pagar 25 €. A les antípodes de la justícia un altre cas de més actualitat: la gironina Núria Portulas, educadora social, es troba a la presó de Soto del Real (a Madrid, ben lluny) des fa més de dos mesos en base a l’acusació ridícula de tenir apuntades unes dades sobre activitats anarquistes a l’agenda.
Els familiars i les persones que se solidaritzen amb Núria es concentren cada setmana davant la seu d’IC-V de Girona per protestar contra el seu empresonament injust. Joan Saura, responsable d’Interior i dels Mossos que la van detenir, ni ha tingut la decència de rebre els seus pares. Alhora, i com passava amb els fascio di combatimento d’en Mussolini a la Itàlia dels anys 20, mentre el poder gestiona la seguretat formal, uns altres, el lumpen amb estètica militar, arrodoneix la tasca del control social a cops de punyalades.
|
