Participació Activa i Social (PAS) de Cerdanyola del Vallès ha distribuït una nota de premsa en què exposa la seva posició sobre la implantació de les zones blaves i altres mesure de control dels aparcaments. El col.lectiu cerdanyolenc denuncia els afanys recaptatoris de les zones blaves i aporta alternatives al model d'aparcament de vehicles a Cerdanyola.  

 Prou zones blaves amb ànim recaptatori

Des del PAS sempre ens hem oposat a crear zones blaves per ànim recaptatori. Tot i això, el Govern municipal ha seguit una política orientada a la proliferació d’aquestes zones, motivat possiblement per diverses raons. En primer lloc, se’ns contesta que es tracta d’una demanda dels comerciants, però no se’ns diu de quins ni s’entra a valorar la possibilitat que aquests no l’hagin encertat en la seva reivindicació. I és que les zones blaves, segons el nostre parer, són una eina que pot ser útil només en alguns casos, concretament en aquelles àrees comercials especialment dinàmiques que, a més, no disposen d’aparcament accessible. En el cas de Cerdanyola, doncs, s’entén que l’avinguda Catalunya disposi d’un sistema d’aparcament rotatiu, si be en casos com el del Mercat de Serraparera és palesa la voluntat recaptatòria de l’equip de Govern amb una mesura que, a més, no s’ha demostrat eficaç per al comerç cerdanyolenc i ha penalitzat greument a un veïnat a qui no se li proposa una alternativa realista. Cal recordar que el barri Banús, com altres de la ciutat, fou construït sense preveure l’excessiu parc mòbil que tenim enguany, i que fa pràcticament impossible aparcar-hi el cotxe un vespre qualsevol. De la mateixa manera, no hi ha cap necessitat que sigui una empresa privada qui es beneficiï de les zones blaves, ni que no es pugui assajar una fórmula que, promovent la rotativitat de l’aparcament, no impliqui el pagament.

Sens dirà, potser, que l’alternativa a les zones blaves passa pels pàrquings de recent creació. Davant d’aquesta possibilitat, des del PAS recordem que sempre hem defensat la gratuïtat de les places d’aparcament subterrani o que, al menys, esdevinguessin una alternativa assequible per al veïnat cerdanyolenc. Lluny d’això, els pàrquings construïts amb els diners públics han servit per enriquir l’empresa constructora i la immobiliària que s’ocupa de la seva explotació, sense que moltes famílies cerdanyolenques en puguin fer l’ús que necessiten.